Compromís

Moltes vegades hem sentit ja, allò de “res no tornarà a ser igual”, d’ençà que va començar la crisi que ens ha portat a l’actual situació.

I sí, en pler 2013, qui més qui menys tothom s’adona que realment les coses estan canviant de soca rel  i a pitjor.

Vivim en la doble necessitat d’articular estratègies per la superació del dia a dia, ja sigui pròpia o de la gent propera, i d’intentar estirar el coll per intuir –impossible veure-, que ve més enllà: Quin futur ens ve en base a la nova realitat. Quins son els canvis profunds, quins els superficials. Quins son bons. Quins cal matissar. I quins hem de rebutjar de totes-totes.

Però cal anar més enllà de posicionar-nos en que “les coses canvien”, situant-nos en tercera persona en relació als esdeveniment, passius davant els fets. És cert que en gran mesura ens sobrepassen. Però també ho és que, a més de “canviar les coses” -és a dir, el marc referencial econòmic, social, de funcionament polític, per dir-ne alguns-, també les persones hem de canviar: per això comencem a reclamar  canvis radicals d’actitud. De compromís. D’actuació.

I, es clar, posats a canviar, hem d’assumir que el canvi comença per un mateix. Zygmunt Bauman, al seu text “El destí de la desigualtat social en la fase líquida de la modernitat” (CCCB, col·lecció Breus, núm. 48), de 2011, ens parla de la incertesa com a fonament de la desigualtat social: quanta més incertesa patim en les nostres carns, més desigualtat patim o podem arribar a patir. I com més puguem crear incertesa en el mon, o col·laborar-hi, més podem portar a altres a situacions de desigualtat.

Sembla doncs, que caldria fer un esforç per convertir la doble necessitat de que parlàvem abans (gestionar el dia a dia i intentar veure-les venir), en una de triple: afegir la revisió del nostre compromís amb el nostre paper en el mon, i assumir allò que creiem que podem fer per canviar a millor allò que està en les nostres mans.

bomberos-españoles-bomberos-contra-desahucios-stop-desahucios-desahucios-hipotecarios

L’any 2010, Stéphane Hessel va escriure ¡Indignaos! (DESTINO, 2011), un opuscle que va arrasar a les llibreries i va ser text referent en relació a algunes de les mobilitzacions socials d’aquell any i el següent, fins i tot, col·laborant a donar nom a un moviment que molts anomenen de mobilització “dels indignats”. En canvi, pocs mesos després, va publicar una segona part: ¡Comprometeos! (DESTINO, 2011). En ell, s’esforçava en defensar que la indignació sense compromís pel canvi és energia alliberada i poca cosa mes. Aquest segon text i missatge, va passar sense pena ni glòria.

És cert que les coses estan canviant, i per això fa un temps que està en boca de molts el parlar dels valors, de la ètica: en el poder, en l’acció ciutadana, en l’exercici de la democràcia, en els criteris econòmics…

És possible aterrar a l’acció social ciutadana totes aquestes idees? És clar que si. Aquest és el segon pas, un pas que aparentment tot just estem començant a donar, i, com a primers passos, és encara incert, una mica desorientat i poc ferm però sens dubte, ja no es deturarà.

Tenim un exemple en la decisió d’un bomber de Coruña, que va retirar-se d’un desallotjament d’una persona gran, impossibilitant-lo en negar-se a rebentar la porta.

I en tenim un altre quan, en reacció al posicionament d’aquest professional, a Catalunya, Madrid, Canàries, Granada, els col·lectius de bombers es posicionen en declarar negar-se a participar-hi, emparant-se en el compliment estricte de la llei, que els requereix a intervenir en casos d’emergència.

No és casual que sigui ara, en aquests moments de redefinició de la societat i la seva organització, que sorgeixin iniciatives de revisió de quin és el nostre paper i les nostres possibilitats raonables (dins el marc legal i del que és factible) de fer que el futur sigui semblant a allò que creiem que ha de ser.

Estan començant a sorgir al nostre voltant iniciatives solidàries organitzades i estables en el temps. Es concreten formes de compromís amb l’altre, però també de compromís amb un canvi social d’allò que ha de canviar, i de compromís en al defensa d’allò que entenem que no ha de fer-ho.

Els bombers, amb la seva decisió, ens diuen dues coses: a les persones angoixades per un desnonament possible, les hi diuen que avui és una mica més difícil que les puguin desallotjar. I al conjunt de la societat, ens estan explicant que és possible revisar allò que podem fer i estem preparats i habilitats per fer.

I que  hauríem de fer-ho. Fem també nosaltres que les coses canviïn.


Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s