Informe INSOCAT

ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), ha publicat el mes de gener  d’enguany amb el número 1, el seu segon informe  INSOCAT-num1_Families_ECAS  – d’Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu.

En volem destacar tres dades:

I.

Si el 2009, teníem un 16,5% de la població en risc de patir pobresa –és a dir, en el llindar-, el 2011, hi teníem un 23,3%: gairebé una de cada quatre persones. L’evolució de la dada, ens diu que el risc ha augmentat el doble a Catalunya que a la resta de l’Estat.

Aquesta dada, es complementa amb una altra: l’índex de privació material, que complementa les mesures de pobresa monetària, i es refereix a la dificultat dels individus o llars per pagar els bens de consum i les activitats pròpies d’una societat en un moment donat, sense considerar estils de vida volgudament austers. Segons aquest índex, em passat d’un 1,15% de població en aquesta situació a Catalunya en 2008, a un 4,98% el 2011: s’ha gairebé quintuplicat.

II.

Patir la pobresa, no implica de manera forçosa no tenir ingressos o feina: El nombre de treballadors pobres a la UE-27 es manté estable al voltant del 8,5% des de 2007, mentre a Catalunya està en el 13,7% -una dada que no deixa de augmentar a partir del 10,70% assolit el 2008- i a l’estat espanyol de mitjana en el 12,7%.

Complementant aquesta dada, l’índex de població amb baixa intensitat de treball –situació que podem entendre com un tipus de precarierització: d’un 4,74% el 2008, a un 9,34% el 2001, més del doble.

Val a destacar que estem parlant de persones treballadores, és a dir, que tot i tenir feina i ingressos econòmics, aquests son inferiors als que determina el llindar de la pobresa. Segons les dades, a Catalunya, no deixa de créixer el nombre de persones que tot i treballar, entren en situació de pobresa.

III.

Finalment, i com la mateixa ECAS destaca a la seva nota de premsa sobre l’informe, el 60,2% de les llars, tenen dificultat per arribar a final de mes. És interessant veure com el gràfic, que distribueix aquesta categoria entre: amb certa dificultat / amb dificultat / amb molta dificultat, ens mostra com s’aconsegueix mantenir relativament estancat –sense augments ni disminucions significatives- el grup de “amb molta dificultat” des de fa dos anys, però en canvi, els grups “amb certa dificultat” i “amb dificultat”, no han deixat de créixer, símptoma evident de l’augment de la precarització de segments importants de la societat.

L’anàlisi de ECAS al seu informe, ens ajuda molt a entendre la línea de continuïtat que hi ha entre el model de organització social, polític i econòmic, i les desigualtats que en poden resultar. I com aquestes son generadores d’una estructura social asimètrica que desemboquen en el que es dona a conèixer com a pobresa, manca d’oportunitats, exclusió…

gent carrer

Es absolutament pertinent adjuntar aquí algunes parts de Ciutadania i inclusió social. El Tercer Sector i les polítiques públiques d’acció social, Fundació Catalana de l’Esplai, 2010, realitzat per l’equip d’investigació del IGOPP de la UAB, sota la direcció de Joan Subirats:

(pp. 30-31) En termes generals, en el marc de les polítiques europees per a la inclusió social ha predominat allò que alguns autors han anomenat el discurs “integracionista individual” (Levitas 2007), pel qual l’exclusió social s’entén com una problemàtica que pot ser superada, en gran part, amb la incorporació de tots els sectors de la població a les estructures productives de l’economia formal.

Per això les polítiques per a la inclusió s’han centrat, molt significativament, en establir mesures per incentivar el creixement econòmic i la incorporació al mercat de treball, com a bases essencials que garanteixen l’eradicació de la pobresa i fomenten la cohesió social.

D’alguna manera, en aquest enfocament s’ha defugit del caràcter estructural de les desigualtats socials i s’ha optat per aplicar mesures per al creixement de l’ocupació i de l’ocupabilitat dels sectors socials exclosos i vulnerables, sense intercedir en la pròpia organització ni en el funcionament del mercat de treball, i sense plantejar-se la necessitat de vincular aquestes actuacions al camp de les polítiques econòmiques.

Malgrat tot, i encara que hagi estat un element secundari en tot el plantejament de la Comissió Europea durant aquesta dècada, s’ha reconegut la importància dels sistemes sanitari i educatiu en la lluita per a la inclusió social, i en menor mesura, de l’habitatge, la informació i el coneixement, la comunicació i la seguretat. (Levitas 2007).

Tot i això, sembla que en el procés de conceptualització de l’exclusió social, que s’ha realitzat en el camp de les polítiques públiques per a la inclusió, l’aspecte “social” d’aquests fenòmens, és a dir, la seva multidimensionalitat i el seu caràcter estructural, queda reduït a pràcticament una sola esfera. L’esfera econòmica i productiva, en un sentit estricte, es converteix en el nucli dur que orienta la política pública. Tímidament i en algunes ocasions, però, es tenen en compte, almenys en el pla del discursiu, l’esfera de l’estat en relació amb la protecció social i el benestar, així com l’esfera relacional o familiar.

És cabdal, doncs, que centrem mirada i esforç en la lluita contra l’asimetria de les estructures socials. Cal detectar en aquest moment i en la nostra societat quines son les causes de la desigualtat. I sobre tot, no focalitzats bàsicament en l’ambit econòmic i productiu, sinó en tots aquells àmbits de la vida social –l’accés a la vida i les xarxes socials, a la salut, l’educació, els bens de consum d’ús general, entre d’altres- en la mesura que impliquen manca d’oportunitats en cas de estar a l’abast.

De fet, no hi ha un altre camí pel canvi profund i real, el que fonamenta les bases d’una societat més justa –menys desigual-.

[La fotografia és de Caravinagre i està agafada de http://www.flickr.com/photos/caravinagre/]

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s