A que ens hauríem de referir quan parlem de Valors

Valors… Una paraula en boca de molts en els darrers temps. Una reivindicació en el anar més enllà de fer la feina ben feta: fer-la bé, però conforme a bons criteris, en línea a una bona finalitat, i des d’un posicionament ètic i de justícia social.

Avui, aquesta reivindicació és vigent per que relacionem la mancança de valors en el rovell de molts dels problemes actuals de la nostra societat.

Escena final Esta tierra es mia, Jean Renoir, 1943

Estaríem parlant, segons alguns experts, de com, aparentment, hi ha hagut una davallada en el paper dels Valors com a orientació, com a manual sobre el què i com fer les coses. I de com això hauria malmès el funcionament de les nostres societats, atacant les bases de la nostra vida, tant a nivell personal com institucional i social. Aquests experts ens parlen de la barreja d’un excessiu individualisme – que podem entendre com a auto desresponsabilització, crisi del compromís, reducció dels lligams col·lectius i de la solidaritat-, combinats amb un augment de la indiferència –indiferència ètica, feblesa en les conviccions, desorientació normativa i comoditat en formes socials inestables i altament evanescents-, i les seves implicacions profundes i perllongades en el temps.

Semblaria que fos fàcil reaccionar-hi i posar remei al problema: només caldria identificar valors i posar-los en pràctica. Cada persona, cada grup, cada institució, cada empresa… Sens dubte, fer-ho, és més que important. Però no puc deixar de pensar en l’important matís que els professors Angel Castiñeira i Josep M. Lozano, fan al seu article aparegut a La Vanguardia el dia 4 de gener de 2013, Valores en una sociedad pluralista.

Entre altres coses, aquests experts en l’estudi dels Valors, ens diuen que el cabdal no és marcar-nos projectes –de vida, d’empresa, de societat- basats en objectius i estratègies conduïdes per Valors adients. El rovell de l’ou, abans que tot això, diuen, és saber que “un projecte és més – molt més!- que tenir objectius i estratègies. Un projecte dona resposta, simultàniament, a dues preguntes: a quin mon vull viure? I, com vull viure en el mon?. Una resposta que ha de ser necessàriament personal, però que només es pot construir en diàleg amb els demés i mitjançant compromisos compartits.

Realment, tenir la capacitat i el coratge d’enfrontar-nos a aquestes dues preguntes, arribar a contestar-nos-les i tenir, a continuació, la capacitat de cimentar-les amb compromís i materialitzar-les amb accions, és el fonament del Valors  que han d’orientar el nostre camí envers el canvi social. En el fons, aquesta és la ruta que ens pot portar a entendre a personatges que anomenem com a referents o carismàtics: centrats no en els Valors que assumeixen i incorporen en el seu estil de vida, sinó en un projecte, sovint radical i sempre compromès, basat en la reflexió profunda sobre el mon en el que volen viure, i com volen que sigui la seva vida en ell.

Per altra part, de fet, sense aquest poderós fonament, els Valors, podrien arribar a ser poc més que publicitat…

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s