PRESENTACIÓ DIAGNOSI 2013 XAPSLL

xapsllLa imatge estereotipada del rodamón que viu al carrer per la seva mala vida, per les seves addiccions o per no voler treballar, té poc a veure amb la diversitat de perfils i d’itineraris vitals de les persones que avui passen les nits als carrers de les grans ciutats o en equipament s’acollida. Per arribar a trobar-se en situació de sense llar cal que les persones acumulin diferents desavantatges i tipus d’exclusió social. Quedar-se al carrer és el resultat de sumar al fet de no poder fer front al cost del propi habitatge, l’exclusió continuada del mercat laboral, el deteriorament de les xarxes socials de suport, el trencament de les solidaritats familiars i, en alguns casos, el patiment de malalties, trastorns mentals o addiccions. L’increment de persones al carrer és un dels símptomes més visibles i extrems de l’empobriment que està patint la majoria de la societat barcelonina. L’exclusió residencial, un fenomen que va més enllà de quedar-se sense llar, és conseqüència i alhora causa de processos d’exclusió social. Si la falta d’ingressos pot portar a no tenir accés a un habitatge en condicions, el fet de no poder gaudir d’un espai propi d’intimitat i de vida social pot condemnar a persones i famílies a la pobresa. No es tracta només de no tenir un lloc on dormir. No tenir una llar significa no disposar d’un espai per guardar les pròpies pertinences, on desenvolupar les relacions personals i íntimes, on descansar amb seguretat. Les persones sense llar viuen en una situació constant de provisionalitat, sense generar relacions socials estables, sense rutines, sense adreça.

En aquest informe, s’actualitzen les dades sobre el sensellarisme a Barcelona que recull anualment la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) de la ciutat, formada per entitats i Ajuntament. Des de 2008, cada 12 de març, en tots els equipament especialitzats en l’atenció nocturna a les persones sense llar és registra i comparteix la informació estadística bàsica de les persones que hi passen la nit. El resultat és una foto fixa anual de les característiques del usuaris i usuàries d’aquests equipaments. Per completar la observació, els anys 2008 i 2011, la XAPSLL va organitzar recomptes ciutadans en els que grups de voluntàries i voluntaris recorrien la ciutat la mateixa nit comptabilitzant a totes les persones que dormien a l’espai públic o al ras. Per a la realització del present informe però, s’han utilitzat les dades d’observació del Servei d’Inserció Social (SIS) de l’Ajuntament de Barcelona. Els equips de carrer del SIS realitzen informes mensuals de la seva activitat on recullen el nombre de persones diferents amb les que han contactat al carrer al llarg de tot el mes. L’objectiu d’evitar duplicitats en el recompte es soluciona a partir del coneixement de cada cas per part dels i les professionals del SIS. El ventall d’informació estadística que poden proporcionar és més ampli que el d’un recompte d’una sola nit. A efectes quantitatius, en aquest informe inferim que les persones que dormien al carrer la nit del 12 de març de 2013 eren les que el SIS va contactar durant el mes de març.

És un convenciment de totes les entitats i administracions que treballen en la lluita contra el sensellarisme que cal conèixer per actuar. La solidaritat ciutadana, imprescindible per refer els llaços i els vincles de les persones en situació d’exclusió social severa, ha d’estar guiada per un coneixement rigorós de la realitat que no sempre està a disposició de la ciutadanía i dels decisors polítics. Aquest informe presenta una aproximació teòrica a l’exclusió de l’habitatge i l’impacte de la crisi sobre la realitat de les persones sense llar que complementen la revisió teòrica del document Diagnosi 2011 (Sales, 2012); la presentació dels resultats del recompte realitzat per les entitats de la XAPSLL i dels estadístics disponibles sobre les persones sense sostre que vivien a la ciutat durant el mes de març de 2013 en base a les dades del SIS; l’actualització de les dades sobre recursos de la XAPSLL; i una revisió de les darreres propostes d’intervenció i de millores en les polítiques públiques de lluita contra el sensellarisme.

Sistematitzar i augmentar el coneixement sobre la realitat de les persones sense llar a la ciutat és un compromís que neix d’importants canvis en la perspectiva de les polítiques públiques adreçades a les formes més dures d’exclusió social. La intervenció institucional sobre el sensellarsime s’ha mantingut durant molt temps entre la criminalització i la persecució guiada per la “Ley de vagos y maleantes” i l’assistència caritativa d’entitats especialitzades que treballaven aïlladament. No va ser fins la democratitzaciói amb l’aprovació de la Llei de Serveis Socials de Catalunya del 1985, que es va establir el dret als serveis socials per a tota la població. Amb aquest pas, un model pensat des de la perspectiva del l’ordre públic i l’assistencialisme va iniciar una transició cap a un model de responsabilitat pública. Per fer-ho l’administració local va iniciar línies de col·laboració amb entitats que havien estat suplint la inactivitat del sector públic durant moltes dècades (Cabrera, 2008) i a desenvolupar serveis i recursos propis per arribar a un ventall ampli de población vulnerable desatesa.

Amb l’aprovació del Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010 i la signatura de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, i amb la posterior aprovació del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Sostre, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el repte i el compromís d’ampliar els recursos i serveis per a les persones sense llar, de reforçar la orientació dels serveis cap a la construcció d’itineraris d’inclusió personals i de consolidar la seva col·laboració amb les entitats especialitzades de la societat civil a partir de la creació conjunta de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

La xarxa, de la qual formen part trenta una entitats d’acció social de la ciutat i l’Ajuntament, es va fundar amb l’objectiu principal d’enfortir “la capacitat d’acció de la ciutat amb la finalitat d’acompanyar les persones sense sostre en el procés de recuperació de la máxima autonomia personal i de restabliment de vincles interpersonals i socials”.

Llegiu aquí Diagnosi 2013 XAPSLL

Anuncis

Deixa un comentari

1 Juliol 2013 · 6:11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s