Ha començat el desallotjament dels assentaments del carrer Puigcerdà al barri de Poble Nou de Barcelona

Foto extreta de directe.cat

Foto extreta de directe.cat

 

Fa unes hores ha començat el desallotjament de les naus industrials del carrer Puigcerdà, al Poble Nou, on s’havien instal·lat centenars de persones, la majoria provinents de la immigració i moltes de les quals es guanyaven la vida recollint ferralla pel carrer.

La qüestió dels assentament de persones sense sostre ve d’antic. És una prova més de com la desatenció oficial vers el problema de l’habitatge ha acabat produint una mena de barraquisme invisible, en el que la vivenda precària continua existint –com a l’època del xabolisme–. El resultat ja el coneixem: gent dormint a caixers, pensions il·legals, “llits calents” i campaments de persones immigrades que s’apleguen per oferir-se mutuament el suport que qui correspondria no els dóna.

Recordem que l’afer no és nou. Fa deu anys van tenir el cas de les antigues casernes militars de Torres i Bages, al barri de Sant Andreu, convertides en un autèntic campament on malvivien desenes de persones, àdhuc famílies senceres.

Totes les ciutats com la nostra han conegut i continuaran coneguen vingudes de persones provinents d’altres regions o d’altres països, atretes per un mercat de treball que ciclicament les necessita i les reclama. A Barcelona, aquestes arribades massives van plantejar problemes d’habitatge que es van solventar ja sigui per la possibilitat que els nou vinguts van tenir d’autoorganitzar-se i aixecar assentaments d’autoconstrucció informal –els barris de barraques– o bé per mitjà d’iniciatives públiques d’habitatge, com ara les barriades de cases barates als anys 20 i 30 o els barris dormitoris i les ciutats satèl.lit els anys 60 i 70. Totes dues sol.lucions eren dolentes –habitacles vulnerables, barris sense serveis ni equipaments, edificis construïts amb materials deficients o malalts…, però al cap i a la fi eren solucions! Ara les solucions al problema de on i com s’instal·la la gent que ens arriba no és ni bona, ni dolenta…, senzillament no es contempla. A més es justifica la dimissió de construir habitatge social en nom de la necessitat d’evitar els guetos.

En fi, que vet aquí, en aquests mateixos moments, un nou episodi del problema de l’habitatge, en aquest cas protagonitzat no per aquells que l’han perdut, sinó pels qui no l’han tingut mai.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s