“Cal apostar per treballar la plena autonomia de les persones sense llar en pisos d’inclusió acompanyats per un equip professional”

document_thumbnail

ENTREVISTA: Com són les persones que viuen al carrer? S’atenen de la millor manera? Quines són les fórmules més adequades per aconseguir la seva plena reinserció social? El Dr Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu – Serveis Socials de Barcelona i investigador social, ens posa al corrent de les investigacions sobre el sensellarisme.

Unes 2.700 persones viuen en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona, una xifra que va en augment en un context de crisi econòmica com l’actual. A Sant Joan de Déu no solament s’ofereixen dos grans centres residencials a la ciutat comtal ( Hort de la Vila i Creu de Molers ), sinó també 15 pisos d’inclusió social, que suposen un total de 45 places residencials. Més enllà de donar resposta a aquesta necessitat latent, a la nostra institució s’està estudiant el perfil d’aquestes persones per saber com intervenir amb la major eficàcia.

Existeix una fórmula màgica per eradicar el sensellarisme en una ciutat com Barcelona ?

L’Ajuntament de Barcelona ens ha encarregat recentment l’elaboració d’un diagnòstic dels perfils i necessitats de les persones sense llar que es troben al carrer i de l’actual sistema d’intervenció. Aquest projecte ens permetrà debatre i participar en l’execució d’un model més ajustat a la nova realitat de l’exclusió residencial, alhora que permetrà conèixer les necessitats de la gent que viu al carrer.

Creu que el model actual no és prou eficaç?

Sabem que la mateixa persona, en la mateixa situació de partida i els mateixos recursos materials i de coneixement no evoluciona de la mateixa manera si està acollida a un alberg o viu en un pis compartit amb 10 persones o amb 3. Per tant, creiem que s’ha d’oferir una resposta centrada en pisos i amb equips de professionals que els facin un acompanyament. Això no significa que els albergs hagin de desaparèixer, perquè sempre hi haurà moments en què la persona els requereixi.

Com sabeu si el model d’atenció i intervenció que apliqueu a aquestes persones és idoni?

Precisament ara estem treballant en un mètode que ens permetrà saber si el treball de suport a la seva autonomia ha tingut èxit o no. Volem saber si la persona, un cop fora dels nostres recursos, ha assumit les capacitats i habilitats necessàries per ser autònom. Ens interessa saber no tant si està treballant com si és capaç de tenir feina, mantenir-la i, si la perd, tornar a buscar-ne.

No hi ha un model d’avaluació?

Ara tenim molt sistematitzats els processos de treball interns amb les persones que accedeixen als nostres recursos, però no els resultats de la nostra atenció. Sabem el que fem i com ho fem, però no el resultat del que fem, a llarg termini: quin és el canvi que som capaços de generar en la persona atesa. Dins l’àmbit de l’exclusió social no hi ha una forma de mesurar, objectivar, l’evolució o involució de l’usuari.

Així que han optat per buscar un sistema propi. Això és innovació.

Sí. Es tracta d’un programa informàtic que ens permet avaluar diferents àmbits de cada persona i acumular dades per obtenir estadístiques i perfeccionar les tècniques d’inserció aplicades actualment. El programa avalua deu ítems: Salut Orgànica ; Salut Mental i emocional; Consum de tòxics / addiccions ; Situació Laboral; Situació Econòmica, Formació / Educació / Aspectes culturals ; Habitatge; Situació legal, Relacions Familiars / Relacions Socials; Situació personal i habilitats socials

Aquest sistema d’avaluació és extrapolable a altres recursos assistencials de la ciutat ?

De moment ho hem explicat a l’Ajuntament de Barcelona i estan interessats en recolzar i monitoritzar els canvis que ha consolidat l’usuari després de 4 mesos i 1 any de sortir dels nostres serveis.

Les seves investigacions van més enllà del nostre país…

En aquests moments quatre centres de l’Orde Hospitalari que treballem amb persones sense llar hem obtingut un projecte Europeu dins del programa Grundtvig que ens permetrà conèixer-nos millor entre nosaltres, compartir experiències i plantejar un treball comú en base als nous perfils d’exclusió residencial que atenem. Som els centres de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, a: Marsella, Brescia, Londres i Barcelona. El programa acabarà el 2015 i farem 4 seminaris que ens permetran compartir el saber fer acumulat dels quatre centres.

Font: Fundació Sant Joan de Déu

http://www.fsjd.org/ca/-cal-apostar-per-treballar-la-plena-autonomia-de-les-persones-sense-llar-en-pisos-d-inclusi%C3%B3-acompanyats-per-un-equip-professional-_67500

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s