Housing First

Housing_First

Fa tot just una setmana l’Ajuntament de Barcelona va anuncia la posada en marxa un projecte de Housing First (primer, l’habitatge) a la ciutat. La iniciativa s’engegarà a l’octubre amb un pla pilot per 60 persones -10 places les gestionarà el consistori i 50 una entitat a triar en concurs públic-.

L’ any passat 2.933 persones no disposaven d’habitatge a Barcelona. L’increment en relació a 2008 va ser del 45,4 %. Aquesta xifra ha de posar-se en relació a l’índex de pobresa i exclusió (indicador AROPE) i a una realitat cada vegada més creixent, persones que -malgrat disposar d’una ocupació- no poden tenir una vida autònoma i han de recórrer a alguns dels serveis prestats des de les diferents administracions o entitats socials (menjadors o fins i tot albergs).

El Housing First (primer, l’habitatge) difereix d’altres polítiques socials per les persones sense llar perquè centra el seu eix en l’assignació d’un habitatge estable a les persones d’aquest col·lectiu. Dit d’altra manera, el Housing First  facilita l’accés a les persones sense domicili a un habitatge amb les mateixes garanties sobre el dret de tinença i us que qualsevol altra persona. El Housing First, i això és també una novetat en relació al mètode tradicional d’intervenció social en pisos,  «separa» l’allotjament de l’acompanyament social. Aquesta «separació» significa que les persones sense llar ubicades a un habitatge, no tenen per que perdre el dret de tinença pel simple fet de no seguir un tractament psiquiàtric o no aturar tot consum de drogues i de alcohol. En tot cas, el podrien perdre si, degut a aquests o altres problemes, deixessin de complir amb les mateixes obligacions inherents a residir en aquell habitatge, en les mateixes condicions que qualsevol altra ciutadà o ciutadana, en relació al context legal i de convivència.

Els serveis Housing First, estan oferint un alt percentatge d’èxit allà on s’han implantat –considerem èxit el treure de manera definitiva a una persona de la situació de sense llar i que romangui definitivament en un habitatge-. Percentatges, segons quina sigui la ciutat de referència, de més del 70%, 80% o 90%. És molt significatiu que inclogui també en aquest elevat percentatge d’èxit als grups més cronificats. Això es deu a les bones possibilitats que ofereix el model quan s’aplica amb un enfocament de «reducció de danys» i es marca com objectiu reduir i estabilitzar els problemes de salut mental, salut orgànica així com el consum problemàtica de drogues i de alcohol. I a partir d’aquesta estabilització, assolir una independència i autonomia personal i social, al propi habitatge.

Housing First, va ser inicialment desenvolupat per Sam Tsemberis a principis de 1990 i difós i practicat a Nova York, recollint i difonent la experiència a través de Pathways to Housing www.pathwaystohousing.org .  Des d’aquesta creació i primera difusió del model de Housing, diverses altres formes d’intervenció i solució centrades en l’habitatge, basats en el model Housing First, han fet la seva aparició a altres ciutats dels Estats Units d’Amèrica així com en nombrosos Estats membres de la UE, com Dinamarca,  Finlàndia, Irlanda, França, Hongria, els Països-Baixos, Portugal, Àustria i el Regne Unit.

Aquests serveis comparteixen una filosofia similar però difereixen en matisos originats per l’adaptació del model al context social, econòmic i de model d’intervenció de cada país. La base del model, compartida per totes les seves variants, es fonamenta en que el model té com objectiu prioritari allotjar a la persona en un habitatge estable, tan aviat com sigui possible, amb aquest principis bàsics:

  • És un decisió de la persona atesa
  • Separació del dret a l’habitatge respecte al servei de tractament
  • Oferir serveis que promoguin la recuperació
  • Pratica basada en fets
  • Integració a la comunitat (respecte de les mateixes obligacions que qualsevol persona amb dret de tinença d’habitatge)

El model tradicional d’intervenció, conegut com el “model d’escala de transició”, amb diversos aspectes d’extrema utilitat i considerable percentatge d’èxit, presenta, però alguns inconvenients i punts febles (“escala giratòria”, pèrdua de la persona en algun dels “graons” de “l’escala de transició”, entre d’altres), que apunten a la necessitat de buscar noves formes d’abordar la qüestió. Molt probablement, el camí podria passar per combinar el millor d’aquest model d’escala de transició amb la aplicació majoritària al sistema de protecció social del model Housing First, i, de passada, alinear també les polítiques socials d’atenció a persones sense llar amb el reconeixement del dret a l’habitatge per a totes les persones, consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i a la Constitució Espanyola.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s