Seguim empobrint-nos, seguim distanciant-nos…

Les dades, de manera ben clara, malauradament inexorable, ens demostren que, contra el que diu el grup Manel a la seva cançó, no ens en sortim.

Les perspectives de futur apunten a una modificació estructural de la societat en base a percentatges elevats de població en atur de llarga durada, de futurs adults poc o gens competitius al mercat laboral per una deficient formació, i una redefinició dels models econòmics que s’apalanquen en la no distribució de la riquesa, augmentant la taxa no només de persones pobres: també, la bretxa del risc de pobresa i la bretxa social de la desigualtat econòmica.

A tot això, un estat del benestar que mai vam acabar d’implementar ni de dotar amb suficiència, s’està desballestant i debilitant en pilars bàsics com l’educació, la salut, el sistema de protecció social, les prestacions econòmiques, l’habitatge.

No reaccionem ni activant una fiscalitat menys neoliberal, ni activant l’economia, ni foragitant la austeritat que ens està escanyant.

Aquest clam, te el seu sentit avui per que és el dia de lluita contra la pobresa. I vol aportar també algun plantejament de canvi, com el que s’està experimentant el voltant de la tensió general creada sobre el dret a l’habitatge: malgrat el desastre que estem patint a partir de la endèmica especulació immobiliària i actual manca de reacció suficient davant el problema, la societat s’està activant.

Arreu, sorgeixen iniciatives de confrontació al problema, amb persones que miren d’abordar-lo i d’oferir solucions concretes a altres persones que ho pateixen.

Des de entitats socials que amplien la seva activitat en disponibilitat en habitatges, a moviments socials o associacions, que han fet del reconeixement del dret a l’habitatge una bandera de lluita política.

Em crida especialment l’atenció com diverses Xarxes de Suport Social nascudes a Assemblees de Barris, s’activen des d’un posicionament polític per actuar i resoldre problemes concrets de veïns i veïnes, sigui derivant-les a serveis socials, sigui donant suport al lloguer, sigui estudiant una possible ocupació… Quelcom s’està movent. I on abans parlàvem del preu dels pisos, avui parlem del dret a l’habitatge.

I on ahir no ens posicionàvem com a societat, avui ens mobilitzem políticament, i caminem, no se si cap a una nova política, però segur cap a una nova societat.

Potser la cançó de Manel, gairebé un himne, no s’equivoca tant i, d’una o altra forma, la societat “ens demostra que ens en sortim”. I que també tenim la nostra a dir sobre la redefinició de la societat i de la forma de fer política.

El neguit, no obstant, està en saber què es perdrà de  bo de la nostra societat actual i quantes persones es perdran irremissiblement per culpa d’una pobresa que ens podríem haver estalviat.

Joan Uribe Vilarrodona

Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s