Aquí no sobra ningú

En relació als atacs que han patit alguns centres de Serveis Socials a la ciutat de Barcelona, us convidem a llegir el que opinen Albert Sales, i Ernest Morales, dues visions complementàries del problema, tot i que amb matisos.

En tenir notícia dels fets, vàrem recuperar una sessió de treball en la que vam participar del Laboratori de Serveis Socials de l’IGOP, i en la que, en tant que Serveis Socials que presten serveis residencials i d’inserció laboral per a persones sense llar, ens definíem com a “part del problema, però no part de la solució”, i ho vam matisar dient que la funció d’equipaments com aquests, és la de “gestionar el problema”, amb l’objectiu de restablir les persones ateses a la seva situació anterior a la d’arribar a quedar-se sense llar. Però que, en qualsevol cas, el nostre paper no és el de evitar que les persones quedin sense llar: nosaltres, no incidim solucionant el problema en si mateix de la exclusió residencial, sinó incidim gestionant aquests problema.

Aquest matis, té un significat de fons de molt de pes: cada vegada més, i des de fa uns dos o tres anys (abans d’ahir) les entitats i centres socials que treballem amb persones en situacions d’extrema pobresa,  comencem a integrar en els nostres discursos i en la nostra intenció d’orientació d’acció, que a més d’intervenir en el suport a persones afectades, puguem arribar a aprendre a participar de la pressió, construcció, generació, de canvi social per revertir les causes del problema.

El text d’Ernest Morales, ens parla del salt entre els recursos disponibles pels equips de serveis socials, i les exigències de les persones. I ens parla també de la incapacitat, degut al context, de poder arribar a assolir sortides viables en el treball conjunt entre les persones afectades i els equips professionals.

Del text d’Albert Sales, em crida poderosament la atenció a la seva crítica a la forma de fer (no tant als mètodes o tècniques, sinó a la clàssica relació entre professional i persona atesa com una relació de tensió entre el poder d’uns i la necessitat d’altres, que pot portar, per factors múltiples, complexes i per estils personals, a resultar conflictives). Sales, també, ens recorda el que sabem els qui treballem en el dia a dia, però que és bo recordar de tant en tant: les persones, com diu ell “no estan esperant ansiosament a complir els requisits burocràtics de torn per dirigir-se als serveis socials a reclamar una ajuda”. Com bé apunta, el moment de donar aquest pas, marca un abans i un després en “el procés de desqualificació social i en l’auto-estima de les persones”.

Aquestes aportacions de Sales, ens porten a reflexionar en el que també fa un temps que diem, i que es materialitzen en fets com els que estan succeint: cada dia més, hi ha persones amb un bagatge personal a nivell formatiu, productiu a tots nivells (comunitari, emocional, econòmic, de participació ciutadana, etc.), que fins i tot, com uns membres més de la majoria de la societat, tenen la seva pròpia percepció negativa del que implica ser atès per un servei social, i que, a més, com apunta Morales, “son exigents”. Ho son, per que estan exigint drets. Els drets, no es demanen ni es negocien: ho son, i s’han de respectar. És des d’aquest posicionament que s’articula, en moments d’especial tensió com els que s’estan vivint, de manera col·lectiva, en diversos punts i moments del territori, que en ocasions desemboquen en actes de protesta violenta envers a un dret no respectat –el d’habitatge, el de rebre una suficient atenció social que, com sabem, ni te recursos suficients ni pot sobreposar-se al context d’extrema duresa-.

Ningú vol que l’atenguin els serveis socials, per que estigmatitza. Igual que ningú vol ser vist a prop d’un agent de policia. Ningú vol haver de passar per una experiència que, a més, anticipa que no li solucionarà el problema. Ningú vol relacionar-se més que amb aquell que li pugui solucionar el problema, no gestionar-li.

La reflexió pot tenir a veure amb entendre que a les persones ateses des de fa anys a serveis socials, amb necessitats d’acompanyament determinades, que impliquen determinats models de treball, s’han afegit ara persones que necessiten altra tipus de suport: possiblement, la famosa renda mínima. O els ajuts efectius, com, sense haver d’anar al Regne Unit, a Euskadi, on una renda social de poc més de 600€ al mes, es pot complementar amb un ajut al lloguer de l’habitatge d’uns 200€. A Catalunya, una i altra, si son necessàries conjuntament, resten enlloc de sumar… Hi ha persones a les que resulta ofensiu que li vulguin explicar com ha d’organitzar el seu dia a dia, quan el que necessiten és acabar de quadrar les despeses mensuals per seguir fent la seva vida quotidiana…

Prenent a aquella frase de “no matar al missatger”, podem dir que, en aquest afer, els Serveis Socials, son “el missatger”. Però a més, son equips i recursos necessaris i útils per moltes persones amb unes necessitats específiques de recursos i formes d’acompanyar.

Pensem que, certament, en la relació professional-persona atesa, i com aquesta s’articula al voltant de la gestió de la tensió oi negociació dels recursos disponibles, atenció a necessitats, blindatge d’uns a altres i relació de poder, hi ha feina a fer per actualitzar alguns aspectes: és lògic, donat que en pocs anys, ens trobem amb realitats tant més plurals, i tant més diferents a les que estàvem acostumats. Però ho farem.

I, en qualsevol cas, el que està clar, és que el professional de serveis socials i els equipaments socials, poden ser un bon instrument de suport a les persones, no al contrari.

Construïm-ho entre tots. Construir, seria, potser, una bona paraula. I assumim entre tots que estem passant de la fase de “les coses estan canviant”, a la de “estem fent canviar les coses”: això és important i molt valuós. Peró fem-ho sumant! No sobra ningú.

Aquí podeu llegir els articles esmentats:

https://albertsales.wordpress.com/2014/11/04/per-que-a-nosaltres-els-diferents-significats-dajudar/

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/pistaurbana/Nou_Barris-Serveis-Socials-emergencia-Meridiana-Torre_Baro_6_319578053.html

Joan Uribe Vilarrodona

Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona

Anuncis

2 comentaris

Filed under General

2 responses to “Aquí no sobra ningú

  1. Retroenllaç: S8. Serveis Socials sota pressió

  2. Retroenllaç: S8. Los servicios sociales bajo presión - IGOP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s