Com a casa – Article de Toni Vilà

Article aparegut a la Revista de Girona nº 288, 2015

Fa uns dies vaig visitar a un familiar en una residencia de gent gran a l’Alt Empordà. El lloc era net, ampli, amb llum exterior i un ambient d’asèpsia hospitalària. el meu familiar estava en una gran sala tancada. al mig hi havia una taula i, asseguts al voltant, els residents. Alguns cridaven; d’altres tenien la mirada perduda en l’infinit, i per l’expressió semblava que jugaven amb els records de la infantesa; d’altres dormitaven i alguns parlaven sense que ningú els escoltés. De tant en tant passava una jove, amb uniforme blanc, que, tot i semblar molt atrafegada, d’esquitllada donava un cop d’ull a la sala, els oferia un fugaç i paternalista somriure i els llençava una forçada floreta afectuosa. El meu familiar semblava tranquil. Li vaig preguntar si estava bé i em va dir, amb la malenconia als ulls, que sí: que menjaven bé, que el tractaven bé, que el metge passava cada dia…. Però després només em preguntava, amb una perceptible enyorança, pel poble, per la família i els amics, per l’hort, pel gos. A la pregunta “què feu durant el dia?”, em respongué: “Res”. Li vaig portar unes galetes, però no les va poder dur a l’habitació perquè de dia la tanquem.

Vaig sortir trist i preocupat. Em va sobtar aquest model que tracta la gent gran com pacients i sense capacitat de decidir, amb una organització on preval la seguretat per sobre de la llibertat i la qualitat de vida dels residents. Em varen venir al cap residències que han optat per canviar aquest  model tradicional per un altre centrat en la persona: un model que té per objectiu la dignitat de la persona, en què es valoren les seves capacitats  -encara  que siguin limitades- i que respecta la seva llibertat tot i assumint, si cal, certs riscs. És a dir, es tracta de llocs on es pregunta a les persones com volen viure, com era la seva vida quotidiana abans, quines activitats els ve de gust fer o com volen l’habitació o els espais comuns.

com a casaFa un parell d’anys vaig tenir ocasió de participar professionalment en una d’aquestes experiències realitzada  en una residència de grans dimensions.  Per això primer de tot es va sectoritzar en unitats de convivència de dotze a catorze persones. Les modificacions organitzatives es varen fer a partir de les propostes i desitjos de les persones que hi vivien: es modificaren horaris, les activitats (als matins anaven a comprar al mercat, ajudaven a fer el dinar en una petita cuina, crearen un hortet…), l’ambientació (es varen suprimir els florescents  i s’instal·laren altres llums més càlids; varen canviar les cortines al seu gust; portaren mobles de casa seva per a l’habitació,…), es varen suprimir els uniformes del personal, menjaven junts els professionals i els residents, les famílies es varen implicar en les activitats, es permeté l’entrada d’animals de companyia…

Alguns consideren que aquest model és utòpic i econòmicament insostenible, però les experiències   desenvolupades demostren que no es així. L’avaluació de l’esmentada prova pilot mostra que si bé augmentava el cost dels serveis socials, per l’increment de la ràtio d’auxiliars l’acompanyament a les activitats o l’adaptació dels espais físics, es reduïa el corresponent al serveis sanitaris, especialment aper la disminució del consum de medicaments  i d’hospitalitzacions. L’increment econòmic total és ben reduït  -no passa del 5%- i en canvi l’augment de la qualitat de vida de les persones amb deteriorament cognitiu, tant greu com lleu, va ser espectacular. És esperançador veure que a les nostres  comarques ha es comença a visualitzar un moviment vers aquest nou model que ha de permetre que les persones que viuen en residències s’hi sentin realment com a casa

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s